SFASFAManual de llinguaxe alministrativu en llingua asturianaRamón de Andrés Díazhttps://sfa.grupos.uniovi.es/actualidad/-/blogs/manual-de-llinguaxe-alministrativu-en-llingua-asturiana2024-02-24T17:35:19Z2024-02-24T17:31:23Z<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Vien de publicase’l llibru tituláu <em>Manual de llinguaxe alministrativu en llingua asturiana</em>, editáu pol Gobiernu del Principáu d’Asturies.</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Esti ye’l resultáu del llabor que, a lo llargo del 2023, fixo’l grupu de trabayu formáu pola Dirección Xeneral de Política Llingüística, integráu por personal de l’Alministración del Principáu d’Asturies, la Universidá d’Uviéu, l’Academia de la Llingua Asturiana y la Rede de Normalización Llingüísticos nos Conceyos: Ramón d’Andrés Díaz, llingüista, profesor de la Universidá d’Uviéu; Nicolás Bartolomé Pérez, xursita, miembru de l’Academia de la Llingua Asturiana; Carlos Carrero Gutiérrez, coordinador de Xestión Documental y Alministración Dixital na Dirección Xeneral de Función Pública del Gobiernu del Principáu d’Asturies; Luis Casteleleiro Oliveros, filólogu de la Dirección Xeneral d’Acción Cultural y Normalización Llingüística del Gobierno del Principáu d’Asturies; Juncal García Velasco, xefa del Serviciu de Planificación Llingüística del Gobierno del Principáu d’Asturies; Penélope Miranda Fernández, responsable del Serviciu de Normalización Llingüística de Ḷḷena; Sara Palacios Fernández, xurista, xefa del Serviviu de Normalización Llingüística del Principáu d’Asturies; Xosé Miguel Suárez Fernández, filólogu de la Dirección Xeneral d’Acción Cultural y Normalización Llingüística del Gobierno del Principáu d’Asturies; y Consuelo Vega Díaz, coordinadora de Formación en Llinia y de Llingües del Institutu Asturianu d’Alministración Pública «Adolfo Posada», Gobiernu del Principáu d’Asturies.</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">El llibru lleva un prólogu de Vanessa Gutiérrez González, entós viceconseyera (güei conseyera) de Cultura, Política Llingüística y Deporte; y una introducción que trata del tema «L’asturianu y el llinguaxe alministrativu».</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">El cuerpu del llibru ye la sección «Documentos alministrativos», qu’ufierta 58 documentos alministrativos na so versión en llingua asturiana y llingua castellana. Divídense en 2 bloques: «Alministración autonómica», coles sos tipoloxíes (formularios de solicitú, requerimientos d’iguadura de meyora, unviu d’anuncies de contratación, resolución d’axudicación, etc.) y «Alministración local» (certificación de pareya de fechu, solicitú d’ayuda económica, solicitú de baxa, llicencies y autorizaciones urbanístiques, acta de casamientu, etc.). El color azul y verde, respectivamente, de les fueyes fai fácil la consulta de dambos tipos de documentos.</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Zarra’l llibru la sección «Otros recursos», que contién abreviatures, sigles y símbolos d’usu habitual n’ámbitu alministrativu del Principáu; estructura orgánica de la presidencia y les conseyeríes, colos nomes n’asturianu y castellanu; referencies normatives del Principáu: buscador de toponimia oficial del Principáu; recursos llingüísticos; y glosariu de terminoloxía alministrativa.</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">FICHA BIBLIOGRÁFICA</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Principáu d’Asturies (2023): <em>Manual de llinguaxe alministrativu en llingua asturiana</em>, Uviéu: Gobiernu del Principáu d’Asturies, 270 páxines. ISBN: 878-84-19358-83-7.</span></p>
<p style="text-align: center;">
<img alt="" src="/documents/251554/5260370/Llinguaxe+alministrativu/54446106-26bc-4f2e-a8d7-44db9cc1b542?t=1708796027346" style="width: 600px; height: 825px;" /></p>Ramón de Andrés Díaz2024-02-24T17:31:23ZXornada contra'l supremacismu llingüísticuRamón de Andrés Díazhttps://sfa.grupos.uniovi.es/actualidad/-/blogs/xornada-contra-l-supremacismu-llinguisticu2024-02-17T23:10:07Z2024-02-17T23:08:11Z<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">El miércoles 21 de febreru d’anguaño, 2024, celébrase en Zaragoza una xornada alredor del tema <strong>«Les claves del supremacismu llingüísticu»</strong>, coincidiendo col Día Internacional de la Llingua Materna.</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">La xornada consiste en trés conferencies, na tarde del día 21:</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14px;">●</span><span style="font-size:14px;"><strong>«El fetichismu de la llingua escrita y el supremacismu llingüísticu»</strong>, por JUAN CARLOS MORENO CABRERA, catedráticu de Llingüística na Universidá Autónoma de Madrid.</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">●<strong>«La falsificación de la llingüística científica y les llingües minorizaes»</strong>, por RAMÓN D’ANDRÉS DÍAZ, profesor titular de Filoloxía Española de la Universidá d’Uviéu y miembru de l’Academia de la Llingua Asturiana.</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">●<strong>«La falacia de lo “común”: la lengua y el derecho aragonés ante la unificación forzosa»</strong>, por JOSÉ IGNACIO LÓPEZ SUSÍN, xurista y ex-director xeneral de Política Llingüística del Gobiernu d’Aragón.</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Les conferencies impártense en Salón de Plenos de la Diputación de Zaragoza.</span></p>
<p style="text-align: center;">
<img alt="" src="/documents/251554/5384247/PROGRAMA+Zaragoza/aad0b336-72aa-4771-be9c-2ca3877c7223?t=1708211214207" style="width: 800px; height: 566px;" /></p>Ramón de Andrés Díaz2024-02-17T23:08:11ZPresentación del fondu documental de Fernán-Coronas en consulta llibreRamón de Andrés Díazhttps://sfa.grupos.uniovi.es/actualidad/-/blogs/presentacion-del-fondu-documental-de-fernan-coronas-en-consulta-llibre2024-02-07T23:55:25Z2024-02-07T23:52:06Z<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">El miércoles 14 de febreru de 2024, a las 17 hores nel Aula Magna del Edificiu históricu de la Universidá d'Uviéu, va facese la presentación de los trabayos de dixitalización del <strong>fondu documental de Fernán-Coronas</strong> desenvueltos nos tres últimos años. Los documentos dixitales, contra 26.000, van tar disponibles n'abierto pa tolos investigadores y públicu en xeneral.</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14px;">Van participar nel actu:</span></p>
<p>
<span style="font-size: 14px;">●</span><span style="font-size: 14px;">Xulio Viejo, profesor de la Universidá d'Uviéu.</span></p>
<p>
<span style="font-size: 14px;">●</span><span style="font-size:14px;">Antón García, director xeneral d’Acción Cultural y Normalización Llingüística del Gobiernu d’Asturies.</span></p>
<p>
<span style="font-size:14px;">●Adrián Martínez, investigador de la Universidá d’Uviéu.</span></p>
<p>
<span style="font-size:14px;">●Isidro Sánchez, director del Aula Valdés Salas.</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14px;">Más información en:</span></p>
<p style="text-align: center;">
<a href="https://fundacionvaldessalas.es/proyecto-fernan-coronas/" style="font-size: 14px;" target="_blank">https://fundacionvaldessalas.es/proyecto-fernan-coronas/</a></p>
<p style="text-align: center;">
</p>
<p style="text-align: center;">
<img alt="" src="/documents/251554/5384247/Vald%C3%A9s+Salas/8f825827-eb71-4b9c-88fd-7cf820d1eb5b?t=1707349843340" style="width: 800px; height: 417px;" /></p>Ramón de Andrés Díaz2024-02-07T23:52:06ZNuevu llibru: «Llingua, cultura y sociedá nel noroccidente ibéricu»Ramón de Andrés Díazhttps://sfa.grupos.uniovi.es/actualidad/-/blogs/nuevu-llibru-«llingua-cultura-y-socieda-nel-noroccidente-ibericu»2023-12-22T10:48:55Z2023-12-22T10:47:04Z<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Esti llibru recueye les conferencies y comunicaciones presentaes al II Simposiu Internacional «Aspectos Llingüísticos del Noroeste Ibéricu» (SIALNI 2), celebráu na Facultá de Filosofía y Lletres de la Universidá d’Uviéu en noviembre del 2022. Coordínenlu los investigadores de la Universidá d’Uviéu, Miguel Rodríguez Monteavaro y Fernando Álvarez-Balbuena García, xunto con Enrico Torre, de la Univerità degli Studi di Genova (Italia). Los trabayos traten d’aspectos llingüísticos y sociollingüísticos referíos al asturlleonés, al gallegoportugués y a les variedaes noroccidentales del castellanu.</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">CONTENÍU DEL LLIBRU</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">●Ramón d’Andrés Díaz: «Les árees de transición, ¿son dominios llingüísticos? Un ensayu horiométricu col asturlleonés».</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">●Xulio Viejo & Adrián Martínez Expósito: «Los materiales llingüísticos del arquivu personal de Fernán-Coronas».</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">●Violeta Miliun: «Uso del gallego por parte de los inmigrantes lituanos en Galicia: un estudio de caso».</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">●Elena Álvarez Rodríguez & Diego García Riesgo: «El suxetu, los referentes y la cuestión de la impersonalidá n’asturianu».</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">●Eduardo García: «An initial account of imperative intonation in Asturian».</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">●Lena Valladares Llavona: «El debilitamientu de /s/ en coda silábica na fala de la parroquia de Caldueñu, Llanes (Asturies)».</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">●Adrián Martínez Expósito: «Un averamientu al estudiu de la llingua lliteraria de Fernán-Coronas: propueta d’estructuración cronolóxica en trés fases».</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">●Paula Bouzas: «A apócope do adverbio “moito” en perspectiva histórica: distribución de “moi” e “moito” nas fontes medievais galegas”.</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">●Diego García Riesgo: «De contactu llingüísticu na prensa asturiana de principios del sieglu XX».</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">●Gonzalo Llamedo-Pandiella: «Por una sociodidáutica del asturianu pa la ciudadanía: intervenir dende la educación universitaria non reglada».</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">●Llucía Menéndez Díaz: «Eufemismu y disfemismu na fraseoloxía asturiana alredor de la muerte».</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14px;">FICHA BIBLIOGRÁFICA</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Rodríguez Monteavaro, Miguel; Fernando Álvarez-Balbuena García & Enrico Torre (2023): <em>Llingua, cultura y sociedá nel noroccidente ibéricu</em>, Uviéu: Universidá d’Uviéu / Ediciones Trabe. [305 páxines]. ISBN: 978-84-19358-78-3.</span></p>
<p style="text-align: center;">
<span style="font-size:14px;"><img alt="" src="/documents/251554/5260370/Sialni/668d9383-74cd-46b0-bfd7-29de85544a45?t=1703241947528" style="width: 600px; height: 830px;" /></span></p>Ramón de Andrés Díaz2023-12-22T10:47:04Z«Palabres d’Asturies, testigos d’historia y cultura»Ramón de Andrés Díazhttps://sfa.grupos.uniovi.es/actualidad/-/blogs/«palabres-d’asturies-testigos-d’historia-y-cultura»2023-12-17T10:19:07Z2023-12-17T10:15:01Z<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Esti llibru recueye cuatro conferencies correspondientes a dos ciclos celebraos en temporaes distintes y coordinaos pol profesor Ramón d’Andrés.</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14px;">N’abril del 2018 celebróse nel Real Instituto de Estudios Asturianos (RIDEA) un ciclu de conferencies dedicaes al tema «Palabres d’Asturies, testigos d’historia». L’oxetivu yera l’estudiu del léxicu d’Asturies, entendiendo como talu’l propiu del asturianu xunto col que forma parte del castellanu faláu nel Principáu. Trátase d’un campu d’estudiu trabayáu enforma nel ámbitu académicu, qu’ofrez temes suxerentes d’esposición y debate. Nesti casu, el focu d’interés púnxose nel devenir históricu del léxicu d’Asturies y el so estudiu.</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14px;">N’abril del 2019 celebróse, tamién nel RIDEA, el ciclu de conferencies tituláu «Palabres d’Asturies, testigos de cultura», alredor del mesmu tema que l’añu anterior, pero agora centráu nos fenómenos que revelen la relación ente la cultura popular y el léxicu: toponimia, dictadoloxía tópica y xergues gremiales.</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14px;">CONTENÍU DEL LLIBRU</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14px;">●Xuan Carlos BUSTO CORTINA: «Léxicos y diccionarios d’asturianu nos sieglos XVIII y XIX».</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">●Xulio VIEJO FERNÁNDEZ: «Vida de les palabres ya historia de la llingua».</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">●Xulio CONCEPCIÓN SUÁREZ: «Léxico asturiano, toponimia y terminologías científicas: de las calles y las <em>caleyas</em>, al lenguaje de las aulas y a los textos más técnicos».</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">●Luis CASTELEIRO OLIVEROS: «Palabras y expresiones con historia. Materiales asturianos del <em>Diccionario geográfico popular de España</em>, de Camilo José Cela».</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14px;">FICHA BIBLIOGRÁFICA</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14px;">Andrés Díaz, Ramón d’ (coord.) (2023): «Palabres d’Asturies, testigos d’historia y cultura», Oviedo: Real Instituto de Estudios Asturianos. ISBN: 978-84-127214-1-6.</span></p>
<p style="text-align: center;">
<span style="font-size: 14px;"><img alt="" src="/documents/251554/5260370/Palabres+d%27Asturies/8349db30-6f5a-4d22-85ce-2ea56106a762?t=1700986852695" style="width: 500px; height: 700px;" /></span></p>Ramón de Andrés Díaz2023-12-17T10:15:01Z«El Padre Galo, poeta y filólogo»Ramón de Andrés Díazhttps://sfa.grupos.uniovi.es/actualidad/-/blogs/«el-padre-galo-poeta-y-filologo»2023-12-05T22:26:36Z2023-12-05T22:25:03Z<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Los díes 1, 8, 15 y 22 de marzu del 2022 celebróse nel Real Instituto de Estudios Asturianos (RIDEA) un ciclu conmemorativu de conferencies sobre la figura y la obra de Fernán-Coronas, el padre Galo. Esti ciclu, coordináu pola profesora Marta Pérez Toral, cuntó cola participación de cuatro filólogos espertos y estudiosos na obra del escritor de Cadavéu, qu’impartieron cuatro conferencies centraes en cuestiones de léxicu, ortografía o na propia poética de Fernán-Coronas.</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Recupérase asina, y dase a valir, el so llabor filolóxicu ―enforma desconocíu hasta entós― y tamién poéticu. Por eso, los cuatro trabayos que se recueyen nesti llibru traten sobre diferentes aspectos de la obra llingüística y lliteraria de Fernán-Coronas.</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">CONTENÍU DEL LLIBRU</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">●Ramón de ANDRÉS: «Les pautes ortográfiques del padre Galo pal asturianu».</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">●Antón GARCÍA: «La recuperación literaria de Fernán-Coronas».</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">●Adrián MARTÍNEZ-EXPÓSITO: «El proyecto lexicográfico de Fernán-Coronas».</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">●Marta PÉREZ TORAL: «Algunas palabras del padre Galo que fueron cuestionadas».</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">FICHA BIBLIOGRÁFICA</span></p>
<div>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Pérez Toral, Marta (coord.) (2023): <em>El padre Galo, poeta y filólogo</em>, Oviedo: Real Instituto de Estudios Asturianos. ISBN: 978-84-126140-4-6.</span></p>
<p style="text-align: center;">
<span style="font-size:14px;"><img alt="" src="/documents/251554/5260370/Padre+Galo/3f964c28-63db-4407-aac3-e9fc010369be?t=1700986796421" style="width: 600px; height: 819px;" /></span></p>
</div>Ramón de Andrés Díaz2023-12-05T22:25:03ZXornaes «Nueves Llendes na Filoloxía Asturiana»Ramón de Andrés Díazhttps://sfa.grupos.uniovi.es/actualidad/-/blogs/xornaes-«nueves-llendes-na-filoloxia-asturiana»2023-11-11T10:11:48Z2023-11-11T10:06:50Z<p align="center">
<span style="font-size:24px;"><strong>XORNAES</strong></span></p>
<p align="center">
<span style="font-size:24px;"><strong>«NUEVES LLENDES NA FILOLOXÍA ASTURIANA»</strong></span></p>
<p align="center">
<span style="font-size:18px;"><strong>Miércoles 22 y xueves 23 de payares del 2023</strong></span></p>
<p align="center">
<strong>Uviéu, Sala de Conseyos del Departamentu de Filoloxía Española</strong></p>
<p align="center">
<strong>(Facultá de Filosofía y Lletres, Universidá d’Uviéu)</strong></p>
<p style="margin-left:21.25pt;">
La investigación nel ámbitu de la llingua y lliteratura asturiana camina acordies coles tendencies más avanzaes de la filoloxía y llingüística d’esti momentu históricu. Nestes xornaes faise un averamientu a cuatro grandes temes: (1) la relación ente la llingüística y les ideoloxíes; (2) los nuevos horizontes na investigación gramatical asturiana; (3) el contactu ente l’asturianu y otres llingües; y (4) l’allugamientu de la lliteratura asturiana nel mundu hispánicu. Ábrense les xornaes con una conferencia del romanista José Enrique Gargallo, de la Universitat de Barcelona; y zárrase cola conferencia de Javier Giralt Latorre, presidente de l’Academia Aragonesa de la Lengua.</p>
<p style="margin-left: 21.25pt; text-align: center;">
<img alt="" src="/documents/251554/5246138/AACARTEL/dc905650-5b51-47e4-b8ab-a746e05bcb98?t=1699696969046" style="width: 400px; height: 566px;" /></p>
<p align="center">
<span style="font-size:26px;"><strong>Inscripción d’asistencia</strong></span></p>
<p>
Nesti enllaz:</p>
<p align="center">
<a href="https://forms.gle/2AT8Wkje5sPDTwZi7">https://forms.gle/2AT8Wkje5sPDTwZi7</a></p>
<p>
accédese al formulariu de rexistru pa inscribise como asistente. <u>Esti rexistru ye gratuitu</u>. Tamién se puede acceder nel códigu QR qu’apaez en cartel de les Xornaes. El plazu d’inscripción ye del día 11 al 20 de payares.</p>
<p align="center">
<span style="font-size:26px;"><strong>Certificáu d’asistencia</strong></span></p>
<p>
N’acabando les Xornaes, les persones rexistraes van recibir un Certificiáu d’Asistencia con reconocencia de creitos.</p>
<p style="margin-left:21.25pt;">
<em>Entamen:</em></p>
<p style="margin-left:21.25pt;">
<em>Departamentu de Filoloxía Española, Departamentu de Filoloxía Clásica y Románica, y grupu d’investigación Seminariu de Filoloxía Asturiana</em></p>
<p style="margin-left: 21.25pt; text-align: center;">
<em><img alt="" src="/documents/251554/5246138/AAPROGRAMA/2d15fb43-89d1-4332-8e8e-c4e960b9ff7c?t=1699697026031" style="width: 877px; height: 1241px;" /></em></p>
<p>
</p>Ramón de Andrés Díaz2023-11-11T10:06:50ZMiguel R. Monteavaro publica l’atles llingüísticu ELCOA, sobre la llende ente l’asturianu occidental y centralRamón de Andrés Díazhttps://sfa.grupos.uniovi.es/actualidad/-/blogs/miguel-r-monteavaro-publica-l’atles-llinguisticu-elcoa-sobre-la-llende-ente-l’asturianu-occidental-y-central2023-10-09T15:49:28Z2023-10-09T15:33:03Z<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Nel marcu del <em>III Simposiu Internacional «Aspectos Llingüísticos del Noroeste Ibéricu»</em> (SIALNI), celebráu na na Universidá de Salamanca los díes 5 y 6 d’ochobre de 2023, Miguel Rodríguez Monteavaro, llingüista de la Universidá d’Uviéu, presentó la obra titulada <em>«Estudiu Llingüísticu nel Centru-Occidente Asturianu (ELCOA). Pequeñu atles dialectográficu».</em></span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">L’ELCOA, llibru de 820 páxines, ye un completu atles llingüísticu fechu sobre 20 llugares de 8 conceyos allugaos na llende llingüística del asturianu occidental y del asturianu central.</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Estos son los conceyos y llugares que Miguel R. Monteavaro encuestó:</span></p>
<p style="text-align: justify; margin-left: 40px;">
<span style="font-size:14px;">‒Conceyu de Candamu: Ventosa (Ventosa).</span></p>
<p style="text-align: justify; margin-left: 40px;">
<span style="font-size:14px;">‒Conceyu de Grau: Ambás (Ambás), Restiellu (Restiellu), La Llinar (El Freisnu) y Temia (Rañeces ).</span></p>
<p style="text-align: justify; margin-left: 40px;">
<span style="font-size:14px;">‒Conceyu de Llanera: El Cenizal y La Mota (Arlós), Piñera (San Cucao) y La Fozalguera (Pruvia).</span></p>
<p style="text-align: justify; margin-left: 40px;">
<span style="font-size:14px;">‒Conceyu de Les Regueres: Areces (Valdunu).</span></p>
<p style="text-align: justify; margin-left: 40px;">
<span style="font-size:14px;">‒Conceyu de La Ribera: Teyego y Sardín (Teyego) y Güeñu (Ferreros).</span></p>
<p style="text-align: justify; margin-left: 40px;">
<span style="font-size:14px;">‒Conceyu de Santu Adrianu: Villanueva (Villanueva) y Llavars (Llavares).</span></p>
<p style="text-align: justify; margin-left: 40px;">
<span style="font-size:14px;">‒Conceyu de Tameza: Fuxóu (Tameza) y Yernes (Yernes).</span></p>
<p style="text-align: justify; margin-left: 40px;">
<span style="font-size:14px;">‒Conceyu d’Uviéu: Faro (Llimanes), Lluniego (Lluniego), Llampaxuga (Lloriana) y Perlín, San Andrés, La Veiga y Trubia (Trubia).</span></p>
<p style="margin-left: 40px; text-align: center;">
<img alt="" src="/documents/251554/251658/ELCOA+Portada/c2b145da-6faf-4278-a991-9843efec4612?t=1696865763566" style="width: 600px; height: 825px;" /></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">L’atles ELCOA ye ún de los resultaos de la tesis doctoral que’l mesmu Miguel R. Monteavaro defendió n’avientu del 2021, dirixida por Ramón d’Andrés na Universidá d’Uviéu y calificada con sobresaliente «cum laude» por un tribunal formáu polos especialistes Inés Fernández-Ordóñez, de la Universidad Autónoma de Madrid, especialista en Dialectoloxía Española y miembru de la Real Academia Española; Xulio Viejo Fernández, de la Universidá d’Uviéu, especialista en Llingüística Asturiana; Gotzon Aurrekoetxea Olabarri, de la Universidad del País Vasco / Euskal Herriko Unibertsitatea, especialista en Dialectoloxía y Dialectometría y miembru de la Real Academia de la Lengua Vasca / Euskaltzaindia; Rosabel San Segundo Cachero, de la Universidá d’Uviéu, especialista en Llingüística Asturiana; y Fernando J. da Costa de Brissos, de la Universidade de Lisboa y especialista en Dialectoloxía y Dialectometría del Portugués.</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Xunto al director de la tesis, andecharon tamién nel trabayu especialistes dialectoloxía de la Universidá d’Uviéu, Universidá de Lisboa, Universidá del País Vascu, Archivu de la Tradición Oral d’Asturies.</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">L’atles ELCOA ta basáu na metodoloxía puesta en práctica nel <em>Estudiu de la Transición Llingüística na Zona Eo-Navia</em> <em>(ETLEN)</em>, publicáu nel 2017, del que foi coautor el mesmu Miguel R. Monteavaro xunto con Ramón d’Andrés, Fernando Álvarez-Balbuena y Xosé Miguel Suárez. La mayor diferencia ye que l’ELCOA nun tien una sección horiométrica pa midir la frontera dialectal.</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Nel atles ELCOA, cada fenómenu llingüísticu vien distribuyíu de la siguiente manera:</span></p>
<p style="text-align: justify; margin-left: 40px;">
<span style="font-size:14px;">‒Na páxina esquierda preséntase’l fenómenu con un enunciáu, los ítems o exemplos colos que s’ilustró na encuesta, les variantes recoyíes y una esplicación sobre la distribución xeográfica de les variantes.</span></p>
<p style="text-align: justify; margin-left: 40px;">
<span style="font-size:14px;">‒Na páxina drecha preséntense les variantes recoyíes en dos tipos de mapes: un mapa xeográficu normal; y un mapa poligonáu o «teseláu», onde cada celda representa un llugar d’encuesta. El mapa poligonáu permite tipificar les respuestes con distintos colores, de manera que se visualicen les árees llingüístiques resultantes.</span></p>
<p style="margin-left: 40px; text-align: center;">
<span style="font-size:14px;"><img alt="" src="/documents/251554/251658/ELCOA+aspectu/115acf60-959c-4415-ba9a-048702bdcb1b?t=1696865803005" style="width: 600px; height: 457px;" /></span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">L’atles ELCOA ye parte del proyectu EDACEO (<em>«Estudiu dialectográficu y dialectométricu na frontera ente l’asturianu central y l’asturianu occidental»</em>). Nesti volume, Miguel R. Monteavaro presente la sección dialectográfica del so estudiu, que se concreta nun atles llingüísticu de la zona, fechu d’acuerdu a criterios tradicionales. El siguiente oxetivu ye publicar la sección dialectométrica, onde se muestren los resultaos de les estadístiques llingüístiques feches nesa frontera dialectal. Como va vese en so día, l’análisis dialectométricu vien a confirmar la existencia d’una frontera xeolectal yá conocida pola dialectoloxía tradicional, pero amiesta daqué nuevo sobre l’adscripción de Trubia (Uviéu) y Villanueva (San Adrianu), que los convertiría en llugares de fala más bien central qu’occidental.</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:18px;"><strong>CONTENÍU DEL VOLUME</strong></span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Agradecimientos</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Introducción</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Conceptos básicos de xeollingüística</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Estáu de la cuestión</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">El proxectu EDACEO: marcu teóricu</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Dialectografía</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Estudiu dialectográficu de los datos (=361 mapes)</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Recapitulación</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Bibliografía</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:18px;"><strong>FICHA BIBLIOGRÁFICA DEL LLIBRU</strong></span></p>
<p style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Rodríguez Monteavaro, Miguel (2023): <em>Estudiu llingüísticu nel centru-occidente asturianu (ELCOA). Pequeñu atles dialectográficu</em>, Uviéu: Trabe. 820 páxines. ISBN: 978-84-19358-63-9.</span></p>
<p style="text-align: center;">
<img alt="" src="/documents/251554/251658/ELCOA+Sialni/04e1ec58-df92-42cb-821c-998de0cdb293?t=1696865847236" style="width: 600px; height: 338px;" /></p>
<p>
</p>Ramón de Andrés Díaz2023-10-09T15:33:03ZCelebróse en Salamanca’l Simposiu SIALNI, con abondosa presencia del asturianu y asturlleonésRamón de Andrés Díazhttps://sfa.grupos.uniovi.es/actualidad/-/blogs/celebrose-en-salamanca’l-simposiu-sialni-con-abondosa-presencia-del-asturianu-y-asturlleones2023-10-09T15:24:18Z2023-10-09T15:16:27Z<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Los díes 5 y 6 d’ochobre del 2023 celebróse na Universidá de Salamanca’l <em>III Simposiu Internacional d’Aspectos Llingüísticos del Noroeste Ibéricu</em> (SIALNI). Los anteriores fixéranse en Xénova (Italia) y Uviéu, esti nel añu 2022.</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Nel simposiu hebo 21 intervenciones (2 conferencies plenaries y 19 comunicaciones). D’elles, 9 teníen como oxetu d’estudiu l’asturianu y l’asturlleonés, incluyida una de les dos conferencies plenaries. Amás, una comunicación foi sobre’l gallegu d’Asturies.</span></p>
<h2 style="text-align: justify;">
<span style="font-size:18px;">APORTACIONES SOBRE L’ASTURIANU</span></h2>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">L’asturianu tuvo representáu pola conferencia plenaria de <strong>Xulio Viejo Fernández</strong> (Universidá d’Uviéu), «El asturiano-leonés en la Hispanorromania: apuntes para una historia», sobre la relación ente la conformanza histórica del asturianu a partir de les etnies prerromanes, les conques hidrográfiques y les víes de comunicación.</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Pela so parte, <strong>Miguel Rodríguez Monteavaro </strong>(Universidá d’Uviéu) presentó «El nuevo <em>Estudiu llingüísticu nel centru-occidente asturianu (ELCOA)</em>: corpus y principales avances para la dilectología asturleonesa», que ye un atles llingüísticu de d’ocho conceyos na llende ente l’asturianu occidental y central.</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">D’otra manera, lleéronse les siguientes comunicaciones:</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;"><strong>Emilio Fernández Viejo</strong> (Universidá d’Uviéu): «De <em>maguer </em>a <em>magar</em>, de la concesividad a la temporalidad».</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;"><strong>Francesc J. Torres-Tamarit & Joan Mascaró </strong>(Universitat Autònoma de Barcelona): «La metafonía en asturiano: rasgos flotantes y armonía <em>in situ</em>».</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;"><strong>Cristina Bleorțu</strong> (Universität Zürich) & <strong>Miguel Cuevas Alonso</strong> (Universidade de Vigo): «La distribución de las palabras asturianas en el corpus de La Pola de Siero».</span></p>
<h2 style="text-align: justify;">
<span style="font-size:18px;">RESTU DEL ASTURLLEONÉS</span></h2>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">La otra conferencia plenaria foi la que pronunció <strong>Alberto Gómez Bautista</strong> (Universidade de Aveiro) sobre’l mirandés y fales cercanes, baxo’l títulu «Variación y cambio lingüístico en el asturleonés de Portugal».</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Hebo tamién trés contribuciones sobre l’estudiu documental de la llingua medieval:</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;"><strong>Miguel Ángel Iglesias Iglesias</strong> (Universidad de Salamanca): «Estudio de los pronombres personales de la colección documental del Monasterio de Santa María de Otero de las Dueñas: 936-1036».</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;"><strong>Aarón A. Alonso Nogueira</strong> (Universidad de León): «Análisis léxico de un inventario leonés del siglo XVII(Santa María de Ordás)»</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;"><strong>Alejandro Junquera Martínez</strong> (Universidad de León): «<em>Quod Salmantica “sí” dat:</em> voces occidentales y leonesas en la documentación medieval salmantina»</span></p>
<h2 style="text-align: justify;">
<span style="font-size:18px;">GALLEGOPORTUGUÉS Y FALES CÁNTABRES</span></h2>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Espunxéronse cinco comunicaciones sobre’l gallegu de Galicia, una sobre’l castellanu faláu en Galicia y una sobre’l gallegu faláu n’Asturies: la que pronunció <strong>Natalia Jardón Pérez</strong> (Central European University, Viena), sobre «La cuestión de la concordancia en las perífrasis perfectivas del gallego de Asturias».</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Per otru llau, les fales gallegoportugueses de Xálima (provincia de Cáceres) foron oxetu de dos comunicaciones. De les fales castellanes de Cantabria trató una comunicación.</span></p>
<p style="text-align: center;">
<span style="font-size:14px;"><img alt="" src="/documents/251554/1415929/Sialni/71690bed-4971-4a4f-abe0-936d9b203b99?t=1696864505535" style="width: 800px; height: 1000px;" /></span></p>Ramón de Andrés Díaz2023-10-09T15:16:27ZPublícase’l llibru «The Asturian Language», que recueye les xornaes de Madrid del 2022Ramón de Andrés Díazhttps://sfa.grupos.uniovi.es/actualidad/-/blogs/publicase’l-llibru-«the-asturian-language»-que-recueye-les-xornaes-de-madrid-del-20222023-06-09T10:32:44Z2023-06-09T10:29:27Z<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Los díes 27 y 28 d’abril del 2022 celebróse en Madrid el congresu tituláu <em>International Conference on the Asturian Language / Congresu Internacional sobre la Llingua Asturiana</em>, nel que participaron venti especialistes ente ponencies y conferencies plenaries, la mayoría d’ellos de forma telemática.</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Les xornaes fixéronse na Facultá de Filosofía y Lletres de la Universidá Autónoma de Madrid y tuvieron organizaes pol profesor Avelino Corral Esteban, l’Academia de la Llingua Asturiana y l’asociación Iniciativa pol Asturianu.</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Frutu d’aquelles xornaes ye’l llibru qu’agora s’asoleya, tituláu <em>The Asturian Language. Distinctiveness, Identity and Officiality</em>, coordináu por Corral Esteban, onde se publiquen toles intervenciones en forma d’artículos d’unes diez páxines caún.</span></p>
<p style="text-align: center;">
<strong><span style="font-size: 14px;">ÍNDIZ DEL LLIBRU</span></strong></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14px;">●Avelino CORRAL ESTEBAN: «The long and winding road towards the co-officiality of the Asturian Language».</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">●Xosé Antón GONZÁLEZ RIAÑO: «La presencia escolar de la Lengua Asturiana: luces y sombras de su contribución al proceso de recuperación lingüística en Asturies».</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">●Ramón d’ANDRÉS DÍAZ: «La llingüística y les llingües minorizaes».</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">●Carmen Ainoa MARTÍNEZ CUERVO: «Acercamientos glotopolíticos: el caso del asturiano».</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">●Covadonga LAMAR PRIETO: «Lujos identitarios y la cooficialidad del asturiano».</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">●Cristina BLEORŢU & Miguel CUEVAS ALONSO: «Actitudes lingüísticas entre los jóvenes de La Pola Siero».</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">●Gonzalo LLAMEDO PANDIELLA: «“Les perres del bable”: representaciones sociodiscursives d’un prexuiciu en <em>Twitter</em>».</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">●Isabel ÁLVAREZ SANCHO: «La música asturiana y el uso del asturiano en redes sociales».</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">●Covadonga MARTÍNEZ SÁNCHEZ: «El despliegue del asturiano en los medios de comunicación: entre la información y el activismo».</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">●Lourdes Guadalupe MONTES HERNÁNDEZ: «Estudio sociolingüístico del asturiano en el siglo XVI y XVII».</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">●Miriam VILLAZÓN VALBUENA: «Señaldá y el fútbol de antes, la identidad futbolística de una lengua».</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">●Matthew Stephen STUCKWISCH: «”¿Quién yes?”: La identidá asturiana en <em>L’home les caparines </em>de Blanca Fernández».</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">●Inaciu GALÁN Y GONZÁLEZ. «El comienzu del franquismu y l’asturianu: l’afitamientu de los bandos».</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">●David GUARDADO DIEZ: «Ideoloxíes llingüístiques y “<em>borr</em><em>áu”</em> del asturianu nel periodu d’entesieglos. Análisis críticu d’una nota poco conocida de Ramón Menéndez Pidal».</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">●Adrián MARTÍNEZ EXPÓSITO: «Delles reflexones sobre la edición de la poesía inédita n’asturianu de Fernán-Coronas».</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">●María MÉNDEZ ARRAIZ: «El papel de la literatura en la recuperación del <em>patsuezu</em>».</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">●Taresa FERNÁNDEZ LORENCES: «Las perífrasis verbales en asturiano: una aproximación contrastiva con el español».</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">●Xavier FRÍAS CONDE: «Forms of address in Asturian and other Asturian-Leonese varieties».</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">●Michal BEŁINA: «El mirandés y el asturiano: ¿una lengua, dos vías de la evolución fonética?».</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">●Michael METZELTIN: «El asturiano: tipología y política».</span></p>
<p style="text-align: center;">
<strong><span style="font-size: 14px;">FICHA BIBLIOGRÁFICA</span></strong></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14px;">Esteban Corral, Avelino (ed.) (2023): Avelino Corral Esteban (ed.), </span><em style="font-size: 14px;">The Asturian Language. Distinctiveness, Identity and Officiality</em><span style="font-size: 14px;">, Berlin: Peter Lang GmbH, 219 páxines. ISBN: 978-3-631-88468-3.</span></p>
<p style="text-align: center;">
<span style="font-size: 14px;"><img alt="" src="/documents/251554/1415929/Corral+Esteban/c5676b6b-870f-4666-96d8-645c127e08a3?t=1686306463126" style="width: 539px; height: 800px;" /></span></p>Ramón de Andrés Díaz2023-06-09T10:29:27ZLa Universidá d’Uviéu reedita los «Cuentos populares asturianos» de M.ª Josefa CanelladaRamón de Andrés Díazhttps://sfa.grupos.uniovi.es/actualidad/-/blogs/la-universida-d’uvieu-reedita-los-«cuentos-populares-asturianos»-de-m-ª-josefa-canellada2023-05-12T10:57:35Z2023-05-12T10:53:21Z<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Nel añu 1978 la editorial Ayalga, na so memorable Colección Popular Asturiana, publicó los <em>Cuentos populares asturianos</em>, una esbilla antolóxica fecha pola filóloga piloñesa María Josefa Canellada (L’Infiestu, 1913 - Madrid, 1995). Aquel llibru, d’un gran valor llingüísticu, lliterariu y etnolóxicu, reedítalu agora la Universidá d’Uviéu, no que ye la primer iniciativa de la Cátedra María Josefa Canellada, un nuevu proyectu académicu pal fomentu del estudiu y divulgación de la filoloxía asturiana.</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Nesta edición podemos atopar una «Presentación» n’asturianu del rector de la Universidá d’Uviéu, Ignacio Villaverde, qu’ente otres coses escribe que «quien conformamos la universidá sentimos, vivimos y pensamos n’Asturies y les nuestres aportaciones tienen de primer referente’l progresu y la reconocencia de lo que la nuestra tierra foi, ye y ye quien a ser». Sígue-y un «Prólogu» de Xulio Viejo Fernández, profesor del Seminariu de Filoloxía Asturiana de la mesma Universidá. Darréu, podemos lleer un estudiu de Xuan Carlos Busto Cortina, del mesmu SFA, tituláu «María Josefa Canellada y los estudios sobre lliteratura tradicional».</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">El cuerpu del llibru fórmenlu 101 cuentos populares, clasificaos temáticamente en 10 secciones: cuentos maraviyosos, morales, de repetición, de vezos, de caza, d’humor, de Xuan y María, de coses de muyeres, de charrar y d’animales. Al final, l’autora ofrez un vocabulariu de les palabraes emplegaes nos cuentos, siguíu d’una bibliografía.</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">María Josefa Canellada foi autora del primer estudiu monográficu d’una fala asturiana, <em>El habla de Cabranes </em>(1944). Foi pionera nos estudios de fonética y prosodia del asturianu, y asoleyó na so vida profesional un bon garapiellu de trabayos de llingüística, lliteratura y cultura tradicional. Tamién se dedicó a la xera lliteraria en castellanu y n’asturianu, coles sos obres narratives <em>Montesín </em>(1976) y <em>Malia, Mariantia y yo </em>(1990). Foi miembru de l’Academia de la Llingua Asturiana y de la Real Academia Española. Nel añu 1994 el gobiernu del Principáu entregó-y la Medaya d’Asturies, y nel 2002 dedicó-y póstumamente la Selmana de les Lletres Asturianes.</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">FICHA BIBLIOGRÁFICA</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Canellada, María Josefa (2023): <em>Cuentos populares asturianos</em>, Uviéu: Universidad de Oviedo / Principáu d’Asturies / Ediciones Trabe. [252 páxines; ISBN: 978-84-19358-44-8].</span></p>
<p style="text-align: center;">
<span style="font-size:14px;"><img alt="" src="/documents/251554/1415929/Cuentos+Canellada/180a8c32-afe0-4f2b-b220-5ff2bb40217a?t=1683888712346" style="width: 500px; height: 744px;" /></span></p>Ramón de Andrés Díaz2023-05-12T10:53:21ZI Premiu Yolanda Huergo pa trabayos d'Investigación n'asturianuRamón de Andrés Díazhttps://sfa.grupos.uniovi.es/actualidad/-/blogs/i-premiu-yolanda-huergo-pa-trabayos-d-investigacion-n-asturianu2023-03-24T10:57:17Z2023-03-24T10:51:10Z<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">L'Asociación Grana convoca'l I Premiu Yolanda Huergo pa trabayos d'investigación en llingua asturiana. Ye válida cualesquier estaya de conocimientu o llinia d'estudiu. El plazu acaba'l día 1 de xunetu de 2023.</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Pa toes aquelles persones que quieran participar, axúntense les bases.</span></p>
<p>
<img alt="" src="/documents/251554/808036/Premiu+Asociaci%C3%B3n+Grana+2023/e1bab940-8753-4031-bad5-c3cae53f44ca?t=1679654934098" style="width: 800px; height: 1000px;" /></p>Ramón de Andrés Díaz2023-03-24T10:51:10ZPresencia asturiana nel últimu volume de la revista Estudis RomànicsRamón de Andrés Díazhttps://sfa.grupos.uniovi.es/actualidad/-/blogs/presencia-asturiana-nel-ultimu-volume-de-la-revista-estudis-romanics2023-03-09T17:30:21Z2023-03-09T17:29:09Z<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;"><em>Estudis Romànics</em>, publicada pol Institut d’Estudis Catalans, ye una prestixosa revista nel ámbitu de la llingüística y filoloxía romániques. Diríxenla los profesores Joan Veny y José Enrique Gargallo, verdaderes autoridaes nesta estaya del saber.</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Nel últimu númberu, el volume XLV d’anguaño 2023, <em>Estudis Romànics </em>acueye cinco presencies de la llingüística y filoloxía asturianes:</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">●Na sección «Articles», Claudia Elena MENÉNDEZ FERNÁNDEZ ye l’autora del trabayu «Interferencies llingüístiques nos <em>Llibros expósitos </em>del Real Hospiciu d’Uviéu: una muestra de los sieglos XVIII y XIX», redactáu n’asturianu.</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">●Na sección «Miscel·lània» apaez otru artículu, tituláu «<em>Ubi sumus? </em>Algunos aspectos de dialectología teórica a propósito de una importante síntesis sobre <em>contínuums </em>y transiciones peninsulares», del que autor Ramón d’ANDRÉS DÍAZ.</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">●Na sección «Recensions» son trés les referencies asturianes. Per un llau, el profesor José RAMÓN MORALA, de la Universidá de Lleón, fai la recensión del monumental <em>Diccionariu etimolóxicu de la llingua asturiana (DELLA),</em> de Xosé Lluis GARCÍA ARIAS, publicáu pola Universidá d’Uviéu y l’Academia de la Llingua Asturiana ente’l 2017 y el 2021.</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">●Loreto DÍAZ SUÁREZ fai la recensión del llibru d’Ana María CANO GONZÁLEZ <em>Llingua, tierra, nomes… Estudios d’Onomástica Románica (1987-2017)</em>, publicáu pola Academia de la Llingua Asturiana nel 2021.</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">●Pela so parte, Inés FERNÁNDEZ-ORDÓÑEZ fai la recensión del llibru colectivu <em>Origen aragonés de las Glosas Emilianenses. Estudios y edición facsímil </em>(Zaragoza: Aladrada Ediciones), que ta precedíu d’una introducción de Ramón de ANDRÉS DÍAZ.</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;"><a href="https://publicacions.iec.cat/PopulaFitxa.do?moduleName=revistes_cientifiques&subModuleName=&idColleccio=42">Esti volume XLV d’<em>Estudis Romànics</em></a> ta disponible llibremente, cola posibilidá de descargar tolos artículos y recensiones.</span></p>
<p style="text-align: center;">
<span style="font-size:14px;"><img alt="" src="/documents/251554/1415929/Estudis+Romanics/642bc461-a72e-4d6c-8e91-a83029f0da7c?t=1678366642627" style="width: 500px; height: 708px;" /></span></p>Ramón de Andrés Díaz2023-03-09T17:29:09ZL’asturlleonés nun volume colectivu sobre variación llingüística nes llingües minoritariesRamón de Andrés Díazhttps://sfa.grupos.uniovi.es/actualidad/-/blogs/l’asturlleones-nun-volume-colectivu-sobre-variacion-llinguistica-nes-llingues-minoritaries2023-03-09T17:27:56Z2023-03-09T17:26:25Z<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Apaeció va pocos meses esti llibru del que damos la ficha bibliográfica:</span></p>
<p style="text-align: justify; margin-left: 40px;">
<span style="font-size:14px;">GÓMEZ BAUTISTA, Alberto; Helena REBELO; Luís PINTO SALEMA; Lurdes DE CASTRO MOUTINHO & Tamara FLORES PÉREZ (2022): <em>Línguas minoritárias e variação linguística</em>, Aveiro: Universidade de Aveiro Editora, 159 páxines. ISBN: 978-972-789-825-1.</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Esti volume recueye les comunicaciones y meses redondes de les II Xornaes de Llingües Minoritaries, celebraes n’ochobre del 2021 na Universidá d’Aveiro, en Portugal. Ello ye que, de les seis contribuciones del volume, cinco interesen a la llingüística y sociollingüística asturlleonesa. Son estes:</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">●Miguel RODRÍGUEZ MONTEAVARO: «Cuestiones dialectométriques y sociollingüístiques nel área centro-occidental asturiana», sobre les llendes ente l’asturianu central y occidental.</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">●MOUTINHO, Lurdes de Castro & Alberto GÓMEZ BAUTISTA (2022): «O projeto AMPER-MIR: desafios de investigação em prosódia de uma língua minoritária», sobre la entonación del mirandés.</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">●LLAMEDO PANDIELLA, Gonzalo: «Discursos d’odiu en Twitter sobre les llingües romániques minoritaries de la Península Ibérica».</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">●REBELO, Helena: «A União Europeia e as línguas românicas não oficiais: uma leitura da <em>Carta Europeia das Línguas Regionais ou Minoritárias </em>e de manuais de Linguística Românica».</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">●GÓMEZ BAUTISTA, Alberto: «As línguas minoritárias e menorizadas no occidente da Península Ibérica», mesa redonda.</span></p>
<p style="text-align: center;">
<span style="font-size:14px;"><img alt="" src="/documents/251554/1415929/L%C3%ADnguas+Minorit%C3%A1rias/b7849101-ce8c-4b96-8082-b3698deb379b?t=1678366699532" style="width: 500px; height: 700px;" /></span></p>Ramón de Andrés Díaz2023-03-09T17:26:25Z«La llingua n’Asturies al traviés de los sieglos», de Xulio Viejo FernándezRamón de Andrés Díazhttps://sfa.grupos.uniovi.es/actualidad/-/blogs/«la-llingua-n’asturies-al-travies-de-los-sieglos»-de-xulio-viejo-fernandez2023-02-15T20:45:32Z2023-02-15T20:44:13Z<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Esti llibru recueye lo esencial del discursu del que se mandó la esposición «Voces. La llingua n’Asturies al traviés de los sieglos», que punxo en marcha la Conseyería de Cultura del Principáu d’Asturies en 2018. L’acoyida notable de públicu nes distintes sées nes que se presentó y la bona demanda de la guía-catálogu correspondiente fixo ver la conveniencia de disponer d’un testu nel que s’espunxeren de manera cenciella y ordenada les claves históriques y les informaciones básiques relatives al patrimoniu llingüísticu de los asturianos. la propuesta actual simplemente recueye’l testu esplicativu y bona parte de los materiales gráficos d’aquella amuesa, enanchándolos parcialmente nun formatu de llibru que-y dea continuidá y apurra una base duradera y consistente pal conocimientu y la reflexón crítica sobre lo que la llingua asturiana representa socialmente.</span></p>
<p style="text-align: center;">
<img alt="" src="/documents/251554/1415929/La+llingua+asturian+al+travi%C3%A9s+de+los+sieglos/94b373ca-0296-41fb-9ed8-ac04472083f3?t=1676482935514" style="width: 512px; height: 600px;" /></p>
<p style="text-align: center;">
<span style="font-size:14px;">●CONTENÍU:</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Introducción</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">El llinguaxe, patrimoniu cognitivu de la especie humana</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">La diversidá llingüística</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">La llegada del llinguaxe a Asturies</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">La romanización</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">La particularización del llatín n’Asturies: cómo naz una llingua románica</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">De <em>Conventum Asturum </em>a <em>Asturorum Regnum</em></span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">La llingua en documentos arcaicos</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">El surdimientu d’una conciencia diferencal romance</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Primeros testos romances</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Nicios lliterarios</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">La escritura medieval n’Asturies antes de la castellanización</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">La entrada del castellanu n’Asturies</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">La definición d’una identidá llingüística asturiana</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Los nomes de la llingua</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">¿Llingua heroica o dialectu vulgar?</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">La convivencia de llingües na Asturies del Sieglu d’Oru</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">L’asturianu nos tiempos de Cervantes</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Les primeres muestres lliteraries</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">La reflexón intelectual sobro l’asturianu</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Los primeros estudios científicos y filolóxicos</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Tentatives normativizadores</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">El pasu de la sociedá tradicional a la industrial</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">La minorización del asturianu (segunda metá del XX)</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Llingua, democracia y autonomía</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Llingua asturiana y cultura contemporánea</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Epílogu: una empresa humanista</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Bibliografía</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14px;">●FICHA BIBLIOGRÁFICA:</span></p>
<div>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Viejo Fernández, Xulio (2022): <em>La llingua n’Asturies al traviés de los sieglos</em>, Gijón: Ediciones Trea / Conseyería de Cultura, Política Llingüística y Turismu / Ministerio de Cultura y Deporte, 197 páxines. ISBN: 978-84-19525-29-1.</span></p>
</div>
<p>
</p>Ramón de Andrés Díaz2023-02-15T20:44:13Z«Una ciencia sin enfotu», de Ramón d’AndrésRamón de Andrés Díazhttps://sfa.grupos.uniovi.es/actualidad/-/blogs/«una-ciencia-sin-enfotu»-de-ramon-d’andres2023-02-15T20:43:22Z2023-02-15T20:40:18Z<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;"><em>Una ciencia sin enfotu </em>ye, en palabres del propiu autor, «una reivindicación de la llingüística científica y del so papel na cultura de la sociedá»; ye, al dicir del xuráu que-y concedió’l premiu d’ensayu Máximo Fuertes Acevedo 2021, «un manual básicu p’abrir los güeyos de cualquiera, filólogu o non, sobre la ciencia y la non-ciencia que consumimos, asimilamos y creyemos al falar de llingües nel día a día». Partiendo del fechu de que tovía güei, en plenu sieglu XXI, hai que parase a esplicar que nun hai llingües meyores qu'otres, que toes elles valen pa comunicar cualesquier conteníu o que nun existen llingües imperfectes, l’autor desenrolla toa una argumentación sobre lo qu’él llama «la deserción social» de la llingüística, que la fai ser una ciencia sin enfotu: los llingüistes nun fueron a poner enfotu bastante nin nos propios descubrimientos y conclusiones nin n’esparder y dar a conocer a la sociedá los conocimientos y descubrimientos de la so ciencia. Esa falta d’enfotu (en sen internu y esternu), esa deserción social de los llingüistes, ye lo que fai posible qu’al rodiu del llinguaxe humanu y de les llingües sigan creyéndose coses que habríen tar superaes depués d’un sieglu de llingüística científica.</span></p>
<p style="text-align: center;">
<span style="font-size:14px;"><img alt="" src="/documents/251554/1415929/Ciencia+sin+enfotu/1636a196-6750-40cb-b80b-59fc2476c7cf?t=1676482886791" style="width: 400px; height: 574px;" /></span></p>
<p style="text-align: center;">
<span style="font-size:14px;">●CONTENÍU:</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14px;">PRESENTACIÓN</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;"><strong>CAPÍTULU I: </strong><strong>Hai una ciencia del llinguaxe y de les llingües</strong></span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14px;">1. La ciencia y otres</span><span style="font-size: 14px;"> sabencies</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Campos de conocimientu: conocer el mundu y a nósmesmos. ¿Qué ye eso que se llama ciencia? Lo que nun ye ciencia. Cuasi-ciencia. Non-ciencia. Pseudociencia. Saber popular. Cómo un campu del saber cuaya en ciencia. La ciencia contribúi al progresu de les sociedaes humanes</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">2. La llingüística ye una ciencia</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Por qué la llingüística ye una ciencia. Interdisciplines llingüístiques y llingüística periférica. Cuasi-ciencia, non-ciencia y la llingüística. Qué tipu de ciencia ye la llingüística. Hai delles llingüístiques y son toes científiques. L’arguyu científicu de los llingüistes</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">3. Lo que la llingüística descubrió y desmintió</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">La esencial igualdá de les llingües. L’inmanentismu. Saber popular y saber científicu nel ámbitu llingüísticu. Desaniciu de prexuicios y creyencies falses</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;"><strong>CAPÍTULU II: La sociedá desconoz el cientifismu llingüísticu</strong></span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">1. La persistencia del saber popular en materia llingüística</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">2. Ciencia y saber popular: coexistencia y enfrentamientu</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;"><strong>CAPÍTULU III: Los mecanismos que provoquen la deserción de la llingüística científica</strong></span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">1. Cómo falsificar el sistema llingüísticu</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Cualidaes valoratives que faen el papel de componentes«naturales» de les llingües. La llingua ellaborada (prescriptiva) faise pasar por«llingua natural</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">2. Cómo atribuyi-y al sistema llingüísticu funciones socialesfalses</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Ideoloxíes mayorizadores. Ideoloxíes minorizadores. Exaltación nacional llingüística. Mitoloxíes llingüístiques</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">3. Vulgarización de teoríes llingüístiques pa xustificar fechos sociales «naturales»</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">«Les llingües son pa comunicase». «Les llingües son patrimoniu cultural». La economía del llinguaxe como tópicu. El relativismu llingüísticu</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">4. Visión social de la diversidá llingüística</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Visión social de la diversidá de llingües. Visión social de la diversidá dialectal. Visión social de la evolución de les llingües</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">5. Los mecanismos de control nel gremiu de los llingüistes</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">6. ¿Ú los espertos en cuestiones llingüístiques?</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;"><strong>CAPÍTULU IV: Les consecuencies de la deserción de la llingüística</strong></span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">1. Consecuencies na cultura xeneral social</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">El papel de los llingüistes. Un reflexu nos llibros de testu. Divulgación y medios de comunicación. La cultura xeneral social y de les élites</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">2. Consecuencies nos valores de la convivencia democrática</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Consecuencies nes llingües minorizaes. Consecuencies nos drechos llingüísticos de losciudadanos</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;"><strong>CAPÍTULU V: Propuestes de cambiu</strong></span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">BIBLIOGRAFÍA CITADA</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14px;">●FICHA BIBLIOGRÁFICA:</span></p>
<div>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Andrés Díaz-Madariaga, Ramón d':<em> Una ciencia sin enfotu. Ensayu sobre la deserción social de la llingüística científica</em>, Uviéu: Trabe / Gobiernu del Principáu d’Asturies, 191 páxines. ISBN: 978-84-19358-13-4.</span></p>
</div>
<p>
</p>Ramón de Andrés Díaz2023-02-15T20:40:18ZL’asturianu, nun monográficu de llingüística románicaRamón de Andrés Díazhttps://sfa.grupos.uniovi.es/actualidad/-/blogs/l’asturianu-nun-monograficu-de-llinguistica-romanica2023-02-03T22:38:45Z2023-02-03T22:37:10Z<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">La prestixosa revista <em>Onomázein</em>, de la Pontificia Universidad Católica de Chile, vien d’asoleyar un <a href="http://onomazein.letras.uc.cl/index.php/onom/issue/view/2811">númberu monográficu</a> tituláu «Aproximaciones actuales a la entonación en rumano y español», que se compón de nueve trabayos. Dos d’ellos refiérense al asturianu:</span></p>
<ul>
<li style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Xulio VIEJO FERNÁNDEZ (Universidá d’Uviéu): «Pragmática del alargamiento silábico en asturiano metafonético». Un trabayu novedosu sobre aspectos non esploraos de la metafonía vocálica asturiana, referíos a la so relación con distintes situaciones comunicatives.</span></li>
<li style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Cristina BLEORŢU (Universidá de Zúrich): «Is there a prosodic accommodation in the final falling contours of Pola Siero’s absolute interrogatives?». Ye un trabayu sobre la entonación interrogativa nel asturianu faláu en La Pola de Siero, tema de la so tesis doctoral.</span></li>
</ul>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;"><img alt="" src="/documents/251554/251658/Onom%C3%A1zein/26027f08-e611-4b76-9163-86633c820daa?t=1675463460178" style="height: 200px; width: 858px;" /></span></p>Ramón de Andrés Díaz2023-02-03T22:37:10ZEl gallego-asturianu y l’atles ETLEN, nun monográficu de fronteres llingüístiquesRamón de Andrés Díazhttps://sfa.grupos.uniovi.es/actualidad/-/blogs/el-gallego-asturianu-y-l’atles-etlen-nun-monograficu-de-fronteres-llinguistiques2023-02-03T22:35:57Z2023-02-03T22:32:14Z<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">El volume 22 de <em>eHumanista (Journal of Iberian Studies)</em>, revista electrónica qu’espubliza’l Departamentu d’Español y Portugués de la Universidá de Santa Bárbara, en California, dedica un monográficu tituláu <a href="https://www.ehumanista.ucsb.edu/ivitra/volume/22">«Espais de frontera a la península Ibèrica»</a>, onde se recueyen les comunicaciones presentaes al simposiu del mesmu títulu celebráu en xunu del 2022 na Universidá de Barcelona.</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Ún de los trabayos refierse a xeografía llingüística d’Asturies: el tituláu «Delles cuestiones dialectolóxiques nel estudiu de la frontera gallego-asturiana (atles ETLEN)», firmáu por Ramón d’Andrés, profesor de la Universidá d’Uviéu y coordinador del Seminariu de Filoloxía Asturiana. Trátase d’una serie de reflexones de dialectoloxía teórica a la lluz de la investigación del atles ETLEN, na frontera ente’l gallegoportugués y l’asturlleonés na faza más occidental d’Asturies. Nun ye la única presencia del asturlleonés: Alberto Gómez Bautista ofrez un trabayu sobre la situación del mirandés y les sos perspectives de futuru.</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">El monográficu ta coordináu por José Enrique Gargallo Gil, Xosé Afonso Álvarez Pérez y Maria-Pilar Perea.</span></p>
<p style="text-align: center;">
<span style="font-size:14px;"><img alt="" src="/documents/251554/251658/Humanista/e3f9585f-5d61-4aff-a106-e5e15d2875b8?t=1675463407409" style="width: 500px; height: 146px;" /></span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:18px;">CONTENÍU DEL VOLUME 22, MONOGRÁFICU «ESPAIS DE FRONTERA A LA PENÍNSULA IBÈRICA»</span></p>
<p style="text-align: justify;">
</p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;"><strong>Rosario ÁLVAREZ</strong>, «Presentación e avaliación dun proxecto colaborativo para a obtención de datos lingüísticos: <em>Doa. Dialectoloxía cidadá</em>»</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;"><strong>Xosé Afonso ÁLVAREZ PÉREZ</strong>, «Una mirada actual al mapa fronterizo: FRONTESPO en territorios lusófonos en España».</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;"><strong>Eloi BELLÉS</strong>, «Tot dibuixant la ratlla: la frontera occitanocatalana al llarg del segle XIX».</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;"><strong>Ramón d’ANDRÉS DÍAZ</strong>, «Delles cuestiones dialectolóxiques nel estudiu de la frontera gallego-asturiana (atles ETLEN)».</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;"><strong>Joan FONTANA I TOUS</strong>, «<em>Setze jutges</em>. Dictats tòpics peninsulars i veïnatge lingüístic».</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;"><strong>Jairo Javier GARCÍA SÁNCHEZ</strong>, «Más de un millar de km de interés toponímico. Recorrido por los nombres de la Raya».</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;"><strong>José Enrique GARGALLO GIL</strong>, «Gentilicis exònims, parogentilicis i malnoms col·lectius: mirades locals de frontera dins l’<em>Onomasticon Cataloniae</em>».</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;"><strong>Javier GIRALT LATORRE</strong>, «Lèxic a la frontera: el cas dels parlars catalans d’Aragó».</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;"><strong>Alberto GÓMEZ BAUTISTA</strong>, «Mirandés: situación actual y principales desafíos».</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;"><strong>José Antonio GONZÁLEZ SALGADO</strong>, «Interinfluencias lingüísticas en la frontera hispano-portuguesa».</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;"><strong>Ignacio LÓPEZ DE ABERASTURI ARREGUI & David RODRÍGUEZ LORENZO</strong>, «Mantenimiento del portugués hablado en la ribera onubense del Guadiana».</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;"><strong>Maria-Pilar PEREA</strong>, «Les fronteres ideològiques entre Antoni M. Alcover i Pompeu Fabra».</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;"><strong>Irene SÁNCHEZ IZQUIERDO</strong>, «Perspectivas de futuro para el patrimonio lingüístico rayano: estrategias de salvaguardia y dinámicas de musealización».</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;"><strong>José Antonio SAURA RAMI</strong>, «El ribagorzano: lengua románica autónoma del Pirineo central».</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;"><strong>Miroslav VALEŠ</strong>, «La comunidad de los hablantes de la fala: identidad y opiniones sobre la ortografía».</span></p>Ramón de Andrés Díaz2023-02-03T22:32:14ZIntervención en Coloquiu Llingüísticu de la Universidá de Barcelona (10 de noviembre del 2022)Ramón de Andrés Díazhttps://sfa.grupos.uniovi.es/actualidad/-/blogs/intervencion-en-coloquiu-llinguisticu-de-la-universida-de-barcelona-10-de-noviembre-del-2022-2022-11-28T07:57:44Z2022-11-27T08:00:21Z<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">El pasáu 11 de noviembre celebróse’l Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona, conocíu pola sigla CLUB, na so edición númberu 30. Nesta ocasión, el CLUB tenía’l títulu xenéricu de «Noves perspectives en lingüística catalana. Passat, present i futur».</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">La xornada componíenla 2 conferencies (una al principiu y otra al final) y 4 meses redondes. Na primera de les meses redondes, col títulu d’«Història de la llengua i dialectologia», participó’l profesor de la Universidá d’Uviéu y coordinador del Seminariu de Filoloxía Asturiana, Ramón d’Andrés, col tema «Entorn de la Dialectologia com a Lingüística de la variació».</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Nesti enllaz puede accedese al videu de tola xornada, que dura 6 hores y 44 minutos. La parte correspondiente a la mesa redonda a «Història de la llengua i dialectologia» abarca de 00:56:07 a 2:19:25.</span></p>
<p style="text-align: center;">
<span style="font-size:18px;"><a href="https://www.ub.edu/ubtv/video/30e-colloqui-linguistic-de-la-universitat-de-barcelona/?m=00:56:07"><strong>Mesa redonda «Història de la llengua i dialectologia»</strong></a><strong><strong style="color: rgb(255, 0, 0); text-align: center;"><a href="https://www.ub.edu/ubtv/video/30e-colloqui-linguistic-de-la-universitat-de-barcelona/?m=00:56:07"><img alt="" src="https://www.ub.edu/ubtv/video/30e-colloqui-linguistic-de-la-universitat-de-barcelona/?m=00:56:07" /></a></strong></strong></span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Les partes relacionaes cola nuestra intervención son les siguientes:</span></p>
<ul style="margin-left: 80px;">
<li style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">La profesora Pilar Perea presenta a R. d’Andrés: 00:57:15 a 00:57:38.</span></li>
<li style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Intervención: 00:59:24 a 1:11:20.</span></li>
<li style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">El profesor Joan Veny intervién nel coloquiu: 2:01:10 a 2:04:17.</span></li>
<li style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Intervién nel coloquiu R. d’Andrés: 2:11:48 a 2:17:31.</span></li>
</ul>Ramón de Andrés Díaz2022-11-27T08:00:21ZCristina Bleorţu pon a llibre disposición les sos encuestes de La Pola SieroRamón de Andrés Díazhttps://sfa.grupos.uniovi.es/actualidad/-/blogs/cristina-bleortu-pon-a-llibre-disposicion-les-sos-encuestes-de-la-pola-siero2022-11-20T13:19:10Z2022-11-20T13:11:25Z<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Nel añu 2014, la llingüista rumana Cristina Bleorţu (Suceava, 1985) entamó cola so investigación de la fala de La Pola de Siero. Yera’l tema de la so tesis doctoral, que baxo la codirección de Ramón d’Andrés (Universidá d’Uviéu) y Johannes Kabatek (Universidá de Zúrich), lleóse y defendióse na ciudá suiza en payares del añu 2018, ante un tribunal onde tamién taba la profesora Carmen Muñiz Cachón, llogrando la calificación de Sobresaliente Cum Laude / Summa Cum Laude. Depués, nel 2021, l’Academia de la Llingua Asturiana publicó-yla nun llibru tituláu <em>Aproximación al habla de La Pola Siero. Variación lingüística: descripción y percepción</em>.</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Agora Cristina Bleorţu ―profesora na Universidá de Zúrich― vien d’anunciar que pon a disposición de los investigadores y del públicu en xeneral, toles encuestes que fixo en La Pola pa la so tesis doctoral. Na páxina web titulada «<a href="https://dlf.uzh.ch/sites/poladesiero">El habla de La Pola Siero: entrevistas semidirigidas</a>. Corpus recogido en 2014» pueden atopase les 24 entrevistes de campu, arriendes de más de 45 trabayos (artículos, reseñes, etc.) sobre’l so estudiu de la fala de La Pola.</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">Esti xestu de xenerosidá intelectual merez destacase por demás. La filoloxía y la llingüística asturianes arriquezse con estos materiales qu’a la investigadora de Suceava valiéron-y pa estudiar aspectos concretos de la fala polesa, y qu’a munchos otros investigadores pueden vali-yos pa entamar o inspirar nuevos estudios.</span></p>
<p style="text-align: justify;">
<span style="font-size:14px;">L'enllaz a la web ye esti:</span></p>
<p style="text-align: center;">
<span style="font-size:14px;"><a href="https://dlf.uzh.ch/sites/poladesiero/">https://dlf.uzh.ch/sites/poladesiero/</a></span></p>
<p style="text-align: center;">
<img alt="" src="/documents/251554/1415929/Web+Cristina+Bleortu/f90b3fe8-9e26-4153-9440-0aa504c14558?t=1668949832585" style="font-size: 14px; width: 600px; height: 359px;" /></p>
<p style="text-align: center;">
</p>
<p style="text-align: center;">
<img alt="" src="/documents/251554/1415938/Tesis+de+Cristina+Bleortu/34cc6c50-8465-40c6-a793-b5e1b1e6fd2a?t=1668949738516" style="width: 600px; height: 291px;" /></p>
<p style="text-align: center;">
Acabáu l'actu de llectura y defensa de la tesis doctoral, posen d'esquierda a drecha: Carmen Muñiz Cachón (Uviéu), Ramón d'Andrés (Uviéu, codirector), Cristina Bleorţu, Johannes Kabatek (codirector, Zúrich), Carlota de Benito (Zúrich) y Philipp Obrist (Zúrich).</p>Ramón de Andrés Díaz2022-11-20T13:11:25Z